Les restes més antigues trobades al terme són les d'una vil.la romana dels s.s.II i III, a la zona de la Clota, entre la carretera nacional i la platja. A  les aigües del litoral del municipi creixellenc han aparegut restes de ceràmica romana: àmfores, algunes de senceres, àncora de plom i de pedra i altres estris.

Les primeres notícies documentades les trobem a meitat del S.XI, quan es parla de les Morisques, indret que pertany a l'actual terme  i de la població de Creixell  hi ha referències a  final de segle. Posteriorment el trobem diverses vegades  en documents de donació i venda, però no és fins l'any 1190 quan el bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, concedeix Carta de Població als qui vagin a viure i visquin a la vila de Creixell.

En el fogatge de 1365-1370 es nomena Creixell com a propietat del prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d'Osona. Encara que sembla que la senyoria era compartida, ja que l'any 1381 l'Infant Joan ven la jurisdicció dels castells de Creixell, Roda i Berà al monestir de Casseres, que des de llavors en tindrà el ple domini, restant Creixell, com el lloc de màxima jerarquia.

El s. XVI, els pobles de Tarragona es caracteritzen per la gran vitalitat de la Comuna del Camp, però en contrapartida hi hagué els continuats atacs dels pirates als pobles costaners, i les pestes que assolaven els pobles. Cal destacar d'aquest període la massiva entrada de francesos, fet que comportà pel poble un augment demogràfic notable. A finals de segle va tenir lloc el canvi de senyoriu de Creixell, que passà a mans de la Companyia de Jesús, al unir-se el Priorat de Casserres, amb els jesuïtes, els quals promulgaren l'any 1646, les Ordinacions de Creixell.

Durant la guerra dels Segadors, el poble es veié afectat, com molts d'altres, per robatoris i saquejos, per part de la soldadesca. Fou partidari de l'Arxiduc Carles, durant la Guerra de Succeció, juntament amb els altres pobles de la Comuna, i participà amb aportacions d'homes, diners i gèneres.

Durant el s. XVIII, Creixell passà a formar part del Corregiment de Tarragona, i com tots els pobles del país fou una època de fort creixement econòmic i demogràfic. L'any 1767 arran de l'expulsió dels jesuïtes, la jurisdicció de la vila, passà a mans de la corona, la qual la vengué al propietari reusenc Salvador de Marc. Ell i els seus descendents regiren la senyoria de Creixell i de Roda fins l'abolició dels drets senyorials.

La Guerra del Francès, no afectà molt al poble, encara que en rebè les conseqüències, quedant després en una gran penúria econòmica, de la que trigà a refer-se.

Durant el s. XIX, les lluites carlines, dividiren el poble, com va passar arreu, però per altra banda experimentà també un fort increment de població i d'economia, aquesta però, patí un greu retrocés amb l'arribada de la fil.loxera.

Ja en el s. XX, acabada la guerra civil de 1936, degut a la greu situació econòmica, l'emigració fou notable, però arribats els anys 60, el fenòmen turístic, canvià totalment la vida de Creixell.

El poble celebra Festa Major petita, el dia 25 de juliol, per Sant Jaume, i la Festa Major grossa, té lloc el tercer diumenge de setembre, en honor del Santíssim Sacrament, també és coneguda aquesta festa per la Minerva, nom que li ve donat de la Confraria homònima.

L'església parroquial de Sant Jaume, fou construïda el s. XVI, és d'estil gòtic, i té un campanar d'època posterior (1771), acabat més tard, segons dissenys de l'arquitecte Jujol.

El Castell és un edifici de planta rectangular. De la primitiva construcció, datada els s. XI-XII només se'n  conserva el talús. L'edifici  és de construcció molt posterior entre els segles XVI-XVIII, modificat el XIX.

Hi ha diferents masies interessants dins el terme de Creixell, cal destacar d'entre elles Cal Mercader, masia senyorial dels inicis del s. XVIII, que ha sofert diverser transformacions, actualment es troba en precari estat de conservació. Dins el clos de Mas Mercader hi ha la Capella de Sta. Teresa, d'estil classicista, en bon estat de conservació.

L'ermita de la Mare de Déu de Fàtima, construïda el 1952.

Municipi del Tarragonès, situat prop de la costa, als vessants meridionals del massís de Bonastre, del qual forma part més de la meitat del terme.

La seva extensió territorial és de 10,37 Km², dominat al nord pel massís de Bonastre i a la part meridional, on es troba situat el nucli de població, comença un terreny més pla. El litoral és una línia continua de costa baixa. Amb sorra fina, sense cap accident geogràfic.

Encara que el terme és drenat per alguns torrents o barrancs, es caracteritza per l'absència d'aigües superficials. Aquesta eixutesa, però, es contraposa amb la gran riquesa aqüífera, tant a la part muntanyosa, com a la més planera.

Dins el terme hi ha nombroses urbanitzacions, properes al poble, i l'antic barri de les Botigues de Mar, es troba en plena platja, distant 1.200 m. del nucli urbà.

L'agricultura fou la principal ocupació dels creixellencs fins els anys 60. Però a partir d'aleshores, aquesta activitat ha anat en descens, (l'any 1981, solament 13 persones, declaraven ocupació agrícola). Actualment els cultius més rendibles són els obtinguts en terrenys de regadiu (21 ha.), hom hi conrea sobretot hortalisses. Els conreus de secà estan en regressió, encara que el garrofer manté la seva preponderància, ja que constitueix la materia prima en nombroses aplicacions industrials. Les activitats ramaderes, pesqueres i industrials, actualment, són gairebé inexistents.

El turisme constitueix, a partir dels anys 60, l'activitat bàsica de Creixell. Urbanitzacions, campings i apartaments han modificat l'estructura del poble, tant externament, com en la forma de vida. Cal fer notar que el turisme de Creixell és bàsicament intern i de cap de setmana, això no el límita solament a l'època estiuenca, sinó que el trobem a qualsevol època de l'any.

- Llorach i Santis, Salvador.- "Creixell. Visió general d'un poble del Tarragonés".- Creixell : Ajuntament, 1987

- "Gran Geografia Comarcal de Catalunya".